Un Juez es un juez – Despedida y nuevos retos

Estándar

Un Juez es un juez – Despedida y nuevos retos

Cuando le comento a un compañero abogado que soy jueza sustituta, muchas veces me miran con cara rara… y es que la verdad, poca gente sabe de nuestro colectivo, lo mucho que hemos tenido que luchar por ello y porqué estamos donde estamos.

Desde hace unos treinta años por ley se creó el cuerpo de jueces sustitutos y magistrados suplentes, que imparten justicia en nuestros juzgados junto con los que llamamos jueces titulares, en 2012 éramos casi un 20% de la plantilla.

La diferencia esencial entre un juez titular y uno de sustituto es el tipo de acceso, los primeros superan un examen memorístico muy difícil y para el que estudian años, y los segundos deben probar que son capaces de hacer el trabajo presentando méritos (doctorados, masters, experiencia como abogados, o como profesores universitarios) y pasando una entrevista ante tres magistrados. Asimismo, los sustitutos, cada año son evaluados en sus funciones por sus respectivas audiencias provinciales y tribunales superiores de justicia, para acreditar su valía, celeridad y calidad en el desempeño de su trabajo.

Cuando los tres magistrados me preguntaron porqué quería ser juez, contesté que porqué quería trabajar en lo que más me gusta desde una posición neutral, decidiendo a conciencia conforme a derecho, sirviendo a la sociedad desde el ideal de justicia.

Durante años los jueces sustitutos han trabajado sin parar. Yo he llegado a estar cuatro años seguidos en el mismo juzgado, lo que, a mi entender, desvirtúa la segunda diferencia entre titulares y sustitutos….que en teoría es la temporalidad, pues realmente hay un déficit estructural en la administración de justicia, faltan 4600 jueces y los que están al frente de los juzgados soportan cargas de trabajo superiores al 150%, lo que es humanamente imposible de asumir.

Pero este es un trabajo que engancha, es una droga dura, pese al estrés, pese la sobrecarga de trabajo, pese la crítica de la sociedad sobre la lentitud de la justicia, éste es un trabajo para idealistas, para aquellos que creen en la justicia y quieren hacerla cumplir. En todo eso y en defender una justicia más cercana ágil e independiente, estamos en el mismo barco. La empresa es grande y el reto extremo, y los jueces, titulares o sustitutos, deben luchar por lo que es su esencia, la justicia en todos los ámbitos, unidos, para que ésta sea mejor para todos. También hay que luchar por aquellos que trabajan como jueces, eventuales o indefinidos, para que puedan conciliar la vida profesional con la familiar, para que puedan tener vacaciones como cualquier trabajador, para que puedan decidir y poner sus sentencias a un ritmo normal, trabajando, en lugar de 10 o 12 horas diarias, no más de 8, y dentro de lo posible, que tengan tiempo de estudiar a fondo los casos, disfrutando de la creación intelectual que supone dictar sentencias, pues cada ciudadano merece que su caso se estudie de forma totalmente individualizada, y no a destajo como nos obliga la carga de trabajo que por ejemplo soportan los jueces de lo social con más de ciento veinte juicios señalados al mes.

Un juez es un juez, y todos merecen el respeto de compañeros y ciudadanos, por hacer un trabajo duro, solitario y a veces desagradable pero esencial para el buen funcionamiento en sociedad.

Un juez es un juez, y yo me siento orgullosa haberlo podido ser durante casi diez años. He trabajado muchas horas, con mucho estrés, y mucha responsabilidad, pero estoy satisfecha de haber hecho mi trabajo lo mejor posible, sin descuidar a las personas ni las resoluciones, aunque muchas veces en perjuicio de la vida familiar, pero contenta de haber cumplido lo que prometí a los magistrados que me entrevistaron en el Tribunal Superior de Justicia, convencida de haber servido a la sociedad desde el ideal de justicia.

Y con esto me despido, al menos de momento, de una profesión por la que me he dejado la piel. Durante estos años he conocido a personas excepcionales, profesionales incansables y compañeros extraordinarios. Me llevo una maleta llena de experiencias, emociones y conocimientos que voy a aplicar en mi futuro profesional que empieza hoy. Un nuevo reto que asumo con tristeza por lo que dejo atrás, pero con mucha ilusión por lo que tiene que venir.

…///…

Un Jutge és un jutge – Comiat i nous reptes.

Quan li comento a algun company advocat que sóc jutgessa substituta, moltes vegades em miren amb cara rara… és veritat, poca gent sap de l’existència del nostre col·lectiu, del molt que hem hagut de lluitar i de perquè estem on estem.

Des de fa uns trenta anys, per llei, es va crear el cos de jutges substituts i magistrats suplents, que imparteixen justícia en els nostres jutjats juntament amb els quals anomenem jutges titulars, al 2012 érem gairebé un 20% de la plantilla.

La diferència essencial entre un jutge titular i un de substitut és el tipus d’accés, els primers superen un examen memorístic molt difícil i pel qual estudien anys, i els segons han de provar que són capaços de fer la feina, presentant mèrits (doctorats, masters, experiència com a advocats, o com a professors universitaris) i passant una entrevista davant tres magistrats. Així mateix, els substituts, cada any són avaluats en les seves funcions per les seves respectives Audiències Provincials i Tribunals Superiors de Justícia, per acreditar la seva vàlua, celeritat i qualitat en l’acompliment del seu treball.

Quan els tres magistrats em van preguntar perquè volia ser jutge, vaig contestar que perquè volia treballar en el que més m’agrada des d’una posició neutral, decidint a consciència conforme a dret, i servint a la societat des de l’ideal de justícia.

Durant anys els jutges substituts han treballat sense parar. Jo he arribat a estar quatre anys seguits en el mateix jutjat, la qual cosa, al meu entendre, desvirtua la segona diferència entre titulars i substituts….que en teoria és la temporalitat, doncs realment hi ha un dèficit estructural en l’administració de justícia, falten 4600 jutges i els que estan al capdavant dels jutjats suporten càrregues de treball superiors al 150%, la qual cosa és humanament impossible d’assumir.

Però aquest és un treball que enganxa, és una droga dura, malgrat l’estrès, tot i la sobrecàrrega de treball, tot i la crítica de la societat sobre la lentitud de la justícia, aquest és un treball per a idealistes, per a aquells que creuen en la justícia i volen fer-la complir. En tot això i per defensar una justícia més propera àgil i independent, estem tots en el mateix vaixell. L’empresa és gran i el repte extrem, i els jutges, titulars o substituts, han de lluitar pel que és la seva essència, la justícia en tots els àmbits, units, perquè aquesta justicia que volem sigui millor per a tots. També cal lluitar per aquells que treballen com a jutges, eventuals o indefinits, perquè puguin conciliar la vida professional amb la familiar, perquè puguin tenir vacances com qualsevol treballador, perquè puguin decidir i posar les seves sentències a un ritme normal, treballant, en lloc de 10 o 12 hores diàries, no més de 8, i en la mesura del possible, que tinguin temps d’estudiar a fons els casos, gaudint de la creació intel·lectual que suposa dictar sentències, doncs cada ciutadà mereix que el seu cas s‘estudii de forma totalment individualitzada, i no a preu fet com ens obliga la càrrega de treball que per exemple suporten els jutjats socials amb més de cent vint judicis assenyalats al mes.

Un jutge és un jutge, i tots mereixen el respecte del companys i dels ciutadans, fan treball dur, solitari i de vegades desagradable, però essencial per al bon funcionament en societat.

Un jutge és un jutge, i jo em sento orgullosa haver-ho pogut ser durant gairebé deu anys. He treballat moltes hores, amb molt estrès, i molta responsabilitat, però estic satisfeta d’haver fet la meva feina tan bé com m’ha sigut possible, sense descurar a les persones ni les resolucions, i encara que moltes vegades hagi sigut en perjudici de la vida familiar, estic contenta d’haver complert el que vaig prometre als magistrats que em van entrevistar en el Tribunal Superior de Justícia, convençuda d’haver servit a la societat des de l’ideal de justícia.

I amb això m’acomiado, almenys de moment, d’una professió per la qual m’he deixat la pell. Durant aquests anys he conegut persones excepcionals, professionals incansables i companys extraordinaris. M’enduc una maleta plena d’experiències, emocions i coneixements que aplicaré en el meu futur professional que comença avui. Un nou repte que assumeixo amb tristesa pel que deixo enrere, però amb molta il·lusió pel que ha de venir.

Anuncios